CASTA

Despres d'un temps massa llarg, ens em tornat a trobar. El mes sorprenent va esser que pereixia que ahir mateix ens haguesim vist per ultima vegada, per anar junts a la platja o per sortir a divertir-mos.

Coneixer-te va ser per mi una de les millors coses que mai m'haguesin pogut pasar. Amb tu vaig riure, vaig parlar, vaig disfrutar de petites coses que fins al moment ni tan sols m'havia adonat. Vas ser el meu confident, el meu psicoleg, el meu amic, el millor amic que ningu mai hagi tingut.

Pero jo, et vaig correspondre molt malament. Em vaig apartar del teu costat sense ni tan sols donar-te una explicació, sense una paraula. I aixi van passar molt temps, massa temps.

Com mes dies pasaven mes vergonya tenia de posarme en contacte amb tu. No sabia que dir-te. No sabia que pensaves. Nosaltres que ho sabiem tot l'un del altre. Pero no podia, ni volia que pasas mes temps i empes per en Ramon et vaig telefonar i pereixia que res hagues pasat.

Casta, voldria que sabesis que tot aquest temps he pensat molt amb tu. He plorat molts de vespres de rabia i vergonya. Tu fores per mi una llum nova que no coneixia. I ara que ja ha pasat un temps i ens trucam de tant en tant, menys del que voldria, em pereix que es imposible que hagi pogut estar tant de temps sense sentir la teva veu i la teva rialla.

Gracies Casta per esser com ets.